Sencill
Ràpid
On estigues

Exposició: SENTOGRAFIES

Centre Cultural Mario Silvestredesde 05 Mai 2021 20:00 hasta 30 jun 2021 20:00

La idea d’un món íntegre. Sento Masià

Vaig conéixer Sento Masià cap a l’any 1965; va ser el meu professor de dibuix d’aquell any. Cada classe era un moment per a la informació, el debat i l’aprenentatge; ell en sabia i jo estava àvid per conéixer. Les primeres recomanacions de lectures i prompte el concepte mimètic i hedonista d’art va deixar de tenir interés per a mi. A ell el preocupaven unes veladures i unes transparències que el vinculaven a l’obra de Pancho Cossío. El temps va passar i a Sento li dec la meua vocació i la meua capacitat artística.

En les nostres converses ocupava un lloc central l’anàlisi de la representació artística. No es tractava de pensar en el plaer que obtenim en la contemplació, sinó a identificar eixa representació com una consideració del present. L’obra havia de sorgir de la nostra visió crítica de la realitat. Aquests dies he llegit que Sento considerava la pràctica artística com una forma de coneixement. Això no m’estranya gens, mestre.

Sento Masià és pintor, això vol dir que com a artista li interessen els procediments plàstics per a interactuar amb el medi. Ch. Baudelaire va deixar clar que tota obra d’art és matèria i idea, objecte i poesia, veure i sentir. El pintor interactua amb la matèria, construeix i destrueix per a tornar a construir buscant la poesia que l’obra d’art porta al seu interior. És expressió en la mesura en què és causada per un sentiment i/o una emoció. H. G. Gadamer va dir “un encreuament continu de preguntes, rèpliques, respostes i noves preguntes”.

L’obra de Masià funciona com una teoria racional i històrica de la representació, per oposició a la teoria de la bellesa única i absoluta; per acabar mostrant que l’essència de l’obra sempre ho constitueix eixa doble composició entre matèria i idea, encara que l’efecte que produeix en siga un. La bellesa és invariable, excessivament difícil de determinar, en un joc totalment específic entre la veritat sensible i la conceptual. Per això Sento mai no se sent un productor artístic. La seua crítica és constructiva i humanista, i Ovidi Montllor veurà una lliçó d’anatomia humana en la representació escorxada d’un conill. La dualitat de l’art és una conseqüència fatal de la duplicitat de l’humà que en aquest exercici trobarà l’alliberament total de llaços i lligams aparentment caòtics, inconnexos, incoherents, producte de cadascuna d’eixes parts.

Deia Marcel Duchamp que l’expressió intel·lectual va per davant de l’animal i és la primera la que hauria de marcar-ne la direcció. A l’espectador se li ofereix intervenir amb total llibertat i amb això s’activa tot l’entramat significatiu que és qualsevol obra d’art. És la manera en què l’obra pot cobrar una altra dimensió.

L’art ha de ser llibertat de qualsevol obligació. És joc, deia G. C. Argan, i com a joc contradiu la formalitat de qualsevol acció interessada, però com que la llibertat és el valor suprem, només en jugar s’actua amb autèntica serietat, perquè com a joc no és espuri, sinó carregat de significació que incita a la reflexió.

Tot això ho coneixia Sento Masià, artista, que no productor d’obres; perquè per a ell el seu art és un procés dialèctic que no s’acaba mai, com la vida mateixa.

J. C. ARAÑÓ GISBERT
Catedràtic d’Educació Artística
Universitat de Sevilla

Sevilla, 11 de maig de 2020