Sencillo
Rápido
Donde estés

Exposició: La pintura de Fuencisla Francés

Centro Cultural Mario Silvestredesde 30 Sep 2020 20:00 hasta 27 nov 2020 20:30

Existeix una filosofia del fragment adherit a la superfície del quadre: trossos de paper o d’altres materials, amb llur forma pròpia i cromatisme, en comptes de taques de pintura. A l’etapa inicial de l’art de les avantguardes, a aquesta manera de fer se la denominà collage. Fuencisla Francés adopta aquesta filosofia a través de tota la seva obra i no és cap excepció aquesta exposició. Els seus fragments de paper, triangulars, rectangulars o d’altres moltes formes, oscil·len entre el gris i el negre, amb la qualitat de vidres més o menys foscos, tot i que a voltes donen pas a colors càlids, amb el consegüent abandonament de llur –només aparent– fredor. Els fragments inunden les seves obres i els seus pensaments adopten una aparença semblant, que es mostra en un quadern obert –tant obra d’art com els grans formats exposats– i a disposició de tots aquells visitants que desitgin fullejar-lo; allà sorgeixen com purs grafismes que obeeixen a les mateixes lleis que els fragments materials solts (“fer-se preguntes”, “fils invisibles”, “intenció”, …) associats a la seva obra plàstica.

Una filosofia del fragment té a veure amb la discontinuïtat. El món se’ns manifesta discontinu i aquest tret és el que brolla a la pintura de Fuencisla, amb els seus nuclis que esclaten en una munió de trossos de totes les mides, que es propaguen per l’espai pictòric i, finalment, se’n surten per envair la paret on se sosté el quadre.

Mes també existeix una altra manera de contemplar la seva obra: els fragments dispersos són atrets envers els pols d’un camp (o camps) magnètic, subjectes al traçat d’unes línies de força invisibles. El camp és una imatge de continuïtat, d’integració. Allò que, en principi, se’ns mostra com una explosió disgregadora, ara s’hi presenta sota l’aparença d’un agregat harmoniós; és a dir, quelcom que va enllà de la mera suma de parts. Ben mirat, cada quadre adquireix la consistència pròpia d’un sistema. En un intent d’aprofundir el que representa aquest caràcter, és pot dir que cada obra constitueix l’expressió d’un urbanisme ocult, si per urbanisme entenem la manera de relacionar les parts en un tot: el plànol d’una ciutat mental que la pintora aborda amb un laboriós esforç que, tanmateix, es tradueix en quelcom gràcil, ja que la ciutat ultrapassa el quadre i s’expandeix aèriament pels camps adjacents representats pels murs de la sala. Si es reflexiona sobre això, hom pot dir que s’hi donen moviments oposats de les mateixes masses. Existeix una aspiració a la continuïtat, tot i que els fragments segueixin apareixent com tals, sense unió aparent. Ara bé, el blanc de la superfície és el nexe que els uneix i els relaciona entre sí. La idea de contínuum ens remet a un exercici del pensament humà que, en darrera instància, amagaria un desig: l’harmonia del món i de les coses amb nosaltres mateixos. La pintura de Fuencisla Francés constitueix, en aquest sentit, una imatge d’allò que anhela l’ésser humà.

MIQUEL DE RENZI