LUDVIG V. BEETHOVEN: NOVENA SINFONÍA

NOVENA SIMFONIA DE BEETHOVEN (Coral)
En el Teatre Calderón d’Alcoi tornaran a sonar les notes d’aquesta monumental creació
beethoveniana, en vespres del seu bicentenari. El 7 de maig de 1824 s’estrena en el
Kärntnertortheater de Viena, la Novena Simfonia, considerada una de les obres més
importants de Ludwig van Beethoven i l’última simfonia del geni alemany. La Simfonia núm. 9
en re menor, op. 125, coneguda també com a “Coral”, per la presència, per primera vegada, d’un
cor en aquest gènere, sorprèn amb un final, convertit en un símbol de la llibertat, com és
el “Himne a l’Alegria”. Per encàrrec de la Societat Filharmònica de Londres, Beethoven
va començar a compondre l’obra en 1818 finalitzant-la a principis de 1824. El poema “Oda a l’Alegria”
de Schiller conegut després com a “Himne a l’Alegria”, és el quart moviment i el
final d’una simfonia apoteòsica. Aquest himne ho és al seu torn d’Europa.
Pel seu problema auditiu, Beethoven no va poder sentir l’estrena però el va seguir amb una còpia de la
partitura. En la seva ment imaginava els sons. Finalitzada l’execució, no sentia els aplaudiments. Un
dels solistes li va tocar el braç i va poder veure les mans que aplaudien i els mocadors que s’agitaven
en l’aire. Llavors es va inclinar i va saludar al públic. Aquesta obra és Patrimoni de la
Humanitat des de 2001.