Sencill
Ràpid
On estigues

DEPEDRO: “MÀQUINA DE PIETAT” Concert Acústic

Teatre Calderón d'Alcoi | 10 Feb 2023 | 21:00
Portada Depedro

DEPEDRO
“MÀQUINA DE PIETAT”, LA VIDA TORNA A RUGIR.

Depedro és un home bo, però també és un púgil de pegada seca i directa. És un home amb un optimisme innat, però també ha estat pres de la desesperança. És pare, però també fill. “Màquina de pietat” s’acosta a un Depedro amb una humanitat sincera i empàtica. Són les primeres cançons noves des de “El passatger” (sense comptar el seu disc infantil “Érase una vegada”) i hi havia molt d’embús emocional que deixar anar.

Amb l’avançat, Jairo Zavala se sosté sobre un eix ferm. Els seus dots naturals, basats en l’energia i l’ànim, són presents. No és un disc de neguit o redempció, és un àlbum que treballa sobre l’experiència conscient. Sobre el pur present que ens aborda. Per sobre de pandèmies, de crisis, d’ansietats, la vida continua. Així ho canta Jairo en “Màquina de pietat”: “i quan torne a rugir la vida/i quan la por es quede sense guàrdies/agarra’t als meus ossos/que continuen en peus/lluitant per tu”. Una cançó composta en temps de confinament pantalla contra pantalla de Guille Galván, de Vetusta Morla, la banda que va donar l’empenta a Jairo per a ser Depedro.

El present també és el full de ruta de “Com t’aniràs”, on Jairo desenvolupa la seua teoria de deixar a la vida actuar, d’aguantar un poquet més fins a deixar que les coses passen. I passen. Vatja si passen.

El disc es guanya el títol gràcies al llibre “La batalla d’occident”, obra d’Eric Vuillard que mostra la Primera Guerra Mundial com el que va ser: tones i tones de carn humana devorada en trinxeres entre l’incendi d’un conflicte sense un motiu aparent i unes conseqüències devastadores de les quals la raça humana encara no s’ha recuperat. Un contrasentit que va traure el pitjor de nosaltres.

Aquest llibre és part de l’univers curiós de Jairo, la inspiració del qual va molt més allà d’escoltar altres artistes: està en una ruta per la Pedrosa, en un sac de boxeo, a començar a tocar el piano, en un llibre que et porte a un nou món. Jairo necessita fer una cosa nova, conèixer-ho, tocar-ho. I després cantar-ho.

I aquesta vegada no ho canta només. Es retroba amb Leiva en “Nit fosca”, al qual coneix des d’abans de Mandra en l’heterogènia escena madrilenya dels noranta on tots els barris, de Aluche a l’Albereda d’Osuna, confluïen en Malasaña. L’enregistrament es va produir molt lluny de la sala Xaloc, va anar en la serra madrilenya. Un tema que camina sobre un so Keith Richards que permet a Leiva frasejar còmode. Se li nota a gust.

Un altre amic que se suma al projecte és Iván Ferreiro. Jairo va viatjar fins al Val Miñor per a reclamar l’ajuda del gallec en la lletra de “Entre el cel i el fang”, la música del qual està basada en els seus viatges al Brasil, on va conèixer de prop l’alegria i la resiliència de les faveles de Riu.

Amèrica és sempre part de l’inventari emocional de Depedro. A més del Brasil, Xile es fa present en la “Pregària dels sofridors”. “Ens van llevar tot, fins a la por”, canta en un tema basat en el viscut personalment en les ja històriques protestes dels xilens per la sanitat i l’educació. Jairo era al país per a actuar amb el seu amic Manuel Garcia. Pot comptar i cantar el que va veure.

No sols Xile és part de l’imaginari sociopolític de “Màquina de pietat”. En “Causa comuna” podem trobar un retrat feridor del rebrot de la ultradreta a Espanya, rematat amb una tornada en cors femenins del qual Cohen estaria orgullós.

Al costat de tots aquests escenaris, Jairo no s’oblida que se sosté gràcies a l’amor que rep a casa. Així ho reconeix en la deliciosa “El punyal”, amb una elegant introducció digna d’un univers pròxim a Nick Lowe, Elvis Costello o Burt Bucharach.

El disc s’acomiada amb la desarmante “Només volia”. Posicionada en immillorable lloc: un epíleg del disc per a poder transformar l’absència en amor etern.

“Màquina de pietat” arriba després de milions i milions de plays i streams en “Tot sortirà bé”, el disc en el qual Depedro ajustava comptes amb el seu repertori. Ara, que torna a rugir la vida, Jairo no s’amaga, però aquesta vegada no va a pit descobert. S’ha embuatat l’ànima per a colpejar en uns temps de contesa constant on no es pot baixar la guàrdia al present.

Ángel Carmona
Leaozinho/Radio3.

Depedro

Como llegar con transporte público Línea 1: Sant Vicent – Zona Nord Linea 2: Sant Vicent – centre – Batoi – Eixample Línea 4: Zona Nord – centre – l’Alameda Línea 5: Plaça d’Espanya – Cementiri