Escola d’Art i Superior de Disseny d’Alcoi

L’origen dels ensenyaments que van fer possible el naixement de l’Escola d’Art d’Alcoi, abans Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics, durant el segle XIX, es remunta a principis d’aquell segle; en concret al voltant de la segona dècada d’aquell període.

En aquells moments Alcoi, que coneix un procés de revolució industrial amb la introducció del maquinismo en els seus sectors industrials (tèxtil, paperer i metal·lúrgic) s’enfronta a la necessitat de formar a treballadors locals; atès que la importació de mà d’obra qualificada que al principi es realitzava de països estrangers, era dificultosa i costosa.

Per açò, la Real Fàbrica de Paños, que agrupava als fabricants tèxtils alcoians, va crear el 29 d’octubre de 1828 l’Establiment Científic- Artístic, el qual va constituir el primer referent històric d’un ensenyament industrial i d’arts i oficis en la nostra localitat. Aquesta entitat que va començar a funcionar en 1829 i va arribar fins a 1837, constava de quatre càtedres: Gramàtica, Aritmètica, Geometria pura i descriptiva, Mecànica, Física, Disseny geomètric aplicat a les Arts i Química. Després d’aquesta iniciativa, l’ensenyament industrial va quedar paralitzada fins a 1853. En 1855 es va restablir amb la creació d’una Escola Industrial Elemental, la qual va anar una de les tres que es van obrir a Espanya. Aquesta, afavorida per les lleis d’Estat i el Ministeri de Foment, era finançada amb fonts municipals, provincials i aportacions d’empreses industrials de la localitat. El títol que s’atorgava ja era oficial.

L’Escola Industrial Elemental alcoiana tènia un curs preparatori i tres anys d’ensenyament, amb, entre altres assignatures, dibuix, geometria elemental i descriptiva, dibuix d’ornament aplicat a la fabricació i modelatge. Reorganitzada en 1861 amb la incorporació dels títols de mecànic i químic, l’Escola continuaria des de 1880 fins a 1901. La seua seu se situava, en primer lloc, en el carrer Sant Mateu ( l’Antic Col·legi de Sant Vicent Paúl), i posteriorment en un pis de la seu de la Real Fàbrica de Paños en el carrer de Santa Rita.

D’altra banda, al novembre de 1886, es crea en la nostra ciutat la Primera Escola d’Arts i Oficis. La seua finalitat era la de crear obrers i contramaestres que en el taller, en la fàbrica, en l’obra, secunden a l’enginyer, a l’industrial, a l’arquitecte, disminuint esforços, d’adreça i que conduïsquen el seu treball per sengles menys rutinàries i més científiques, fonaments de l’avanç en totes les branques del saber humà, segons deia en la memòria inaugural (15 de gener de 1888) el secretari Santiago Julià Monllor

L’Escola, dirigida per Enrique Vilaplana Julià, es va instal·lar en part de l’antic convent desamortitzat de Sant Francesc (avui Comprat de Sant Mateu). Els seus ensenyaments constaven de les següent matèries: Aritmètica, Geometria i principis de l’art de la construcció; Nocions de Física, química i mecànica; Dibuix geomètric industrial amb instruments a mà alçada; Dibuix d’ornament i figura i aplicació del colorit a l’ornamentació; Modelatge i buidatge.

El 4 de gener de 1900 es transforma en Escola elemental d’Arts i Indústries. Per RD de 17 d’agost de 1901 aquests ensenyaments van ser modificats i desdoblegades. D’una banda, es va crear l’Escola Superior d’Indústria, base de l’actual Escola Politècnica, per a formar péritos. D’altra banda, l’Escola Elemental d’Indústries, per a formar pràctics.

Aquesta última portaria una vida més lànguida, amb menys protecció del nostre entorn industrial. És més, quan en 1910, les dues Escoles s’uneixen amb la denominació de “Escola Industrial”, no obstant açò va perviure amb el pressupost de l’Elemental, una Escola d’Arts i Oficis, localitzada en el mateix lloc que l’Escola Industrial. Seria aquesta un ensenyament fonamentalment artístic, amb matèries com a dibuix artístic, modelatge, buidatge i pintura, per on van passar alguns dels nostres més il·lustres creadors i artistes.

I així continuaria fins a 1955, en el quin a partir de la promulgació de l’article 35 de la LOFP es reorganitzarien les Escoles Industrials. A causa d’açò, les matèries artístiques es creu convenient situar-les en un altre lloc, en l’Escola Municipal de Belles arts, desapareixent qualsevol enllaç amb una Escola d’Arts i Oficis.

No obstant açò, i sota l’impuls d’un conjunt de creadors i creadores alcoians i alcoianes, es torna a reiniciar una Escola d’Arts i Oficis l’any 1973. Amb l’adreça de Rafael Aracil Ruesca, artistes i dissenyadors com Concepción Doménech, Inés Albero, Francisco Monllor, Rafael Llorens Ferri, Fidel Aznar Segrelles i Juan Castañar Payá, obrin una nova Escola, ara d’acord amb la legislació de 1963, i com un centre de formació de dissenyadors. Classificada en 1976 com a centre no oficial autoritzat tenia reconegudes les següents especialitats: Decoració, Delineació Artística, Enquadernació, Joguets, Catifes, Buidatge i Modelatge. En 1977 s’afigen les de Disseny Tèxtil i Dibuix Publicitari. La primera seu va estar situada en l’antic col·legi de les Paulas, en el carrer de Sant Mateu.

En 1978, el centre és declarat com no oficial Reconegut, dependent de l’Escola d’Arts i Oficis de València. L’adreça canvia, i a Rafael Aracil li substitueix Eduardo Corbí Cabrera. Finalment, el 7 de març de 1982, pansa a ser centre oficial, pertanyent al Ministeri d’Educació.

En el seu programa educatiu romania clarament definit el seu sentit de centre formatiu de dissenyadors. S’imparteixen les especialitats de disseny industrial, disseny de tèxtil-moda, disseny gràfic i disseny d’interiors. La seua seu canvia a la placeta de la Mare de Déu, sent substituïda anys després pel Col·legi de Cervantes juntament amb el de la Uxola.

Finalment, amb el desenvolupament de la LOGSE, a partir de la segona meitat dels noranta, els seus ensenyaments s’amplien amb el Batxiller d’Arts i les especialitats es modifiquen per a adaptar-les als cicles formatius de grau mitjà i de grau superior d’Arts plàstiques i disseny: art finalista de Disseny gràfic, Il·lustració, Gràfica Publicitària, Projectes i Adreça d’obres de decoració, Mobiliari, Estilisme d’indumentària i Art Tèxtil. En 2001, s’incorporen les diferents famílies de grau en disseny.

La història de l’Escola d’Art, en la nostra ciutat és, doncs, l’expressió del intersecular esforç manifestat per un col·lectiu per a localitzar així l’eina formativa industrial que requereix l’estructura productiva no solament de la localitat, sinó de tota la zona. Una eina que el futur assenyala com a imprescindible per a dotar de valor als nostres productes d’un mercat cada vegada més globalitzat.