La Verge dels Lliris és una advocación de la Mare de Déu.
Segons la tradició a Alcoi, el 21 d’agost de 1653, en el paratge de la Font Roja, el paborde de la catedral de València Antoni Bonaventura Guerau i Montllor juntament amb el capellà de Confrides van trobar uns lliris blancs entre argilagues, mentre reflexionaven i oraven. En examinar-los van trobar que en els seus bulbs es trobaven gravades imatges que representaven la Mare de Déu tal com li la solia representar en la seua Puríssima Concepció, el que és el mateix, es trobava dins d’un capoll o bulb. Així va començar un procés que va arribar fins a Felipe IV per a demostrar que el miracle s’havia produït.
Durant tot el segle XVI va estar latent un conflicte entre els agustinos i la dominicos (tomistes) i els franciscans i jesuïtes (immaculadistas) que es va generalitzar per tot l’Estat pràcticament en la segona dècada del segle XVII amb moltes ciutats que van jurar vot de defensa del misteri de la Inmaculada Concepción de María. Fins i tot Felipe III i Felipe IV van demanar al Papa que fixara el misteri però aquest es va limitar a prohibir els atacs en públic però no les discussions teològiques.
Antoni Bonaventura Guerau es trobava el dia 14 d’agost a Xàtiva per a donar un sermó sobre l’Asunción de María i es va trobar un pasquí contra Inmaculada, raó per la qual va canviar el seu sermó per un altre en defensa de la puresa original de María. El sermó ho va basar en el segon versicle del segon capítol del Cantar dels Cantessis “sicut lilium inter spinas sic amica pixa inter filies”.​ Als dies va partir cap a Alcoi, el seu poble natal, i el dia 20 va encaminar els seus passos juntament amb altres sacerdots i estudiants cap a la Font Roja per a descansar l’esperit i practicar exercicis espirituals.
Els lliris van ser portats a València el 28 d’agost on es van presentar a les autoritats civils i metropolitanes i es va constituir una comissió facultativa per al seu estudi. L’any 1664 després de la benedicció de la campana de l’ermita erigida en el lloc per iniciativa d’Antoni Bonaventura Guerau va ser trobat un altre lliri que es va presentar al Virrey de València i l’arquebisbe va ordenar l’obertura d’una Informació jurídica de la Miraculosa Troballa de la Imatge de La nostra Senyora en la seua Puríssima Concepció. Per indicació del virrey, el lliri va ser enviat al rei Felipe IV, el qual va manar reservar-ho en el seu oratorio.
L’acta arreplega la declaració al Justícia Jaume Margarit, el seu assessor Pere Sanz i dos testimonis (pare Lluís Pérez i Honorat Major) requerits pel notari Jordi Major d’Antoni Bonaventura Guerau i Joan Pérez (rector de Confrides). També van declarar a petició de l’assessor els testimonis oculars: pare Josep Just, Joan Pérez (pagès), Joan Gisbert de Miguel (ciutadà), Lluís Merita (cavaller) i pare Agustí Valls, validant el Justícia la declaració com a vertadera i signada l’acta el dia 23 d’agost de 1653.
L’acta original o una còpia d’aquesta va estar en l’arxiu de l’Església de Santa María d’Alcoi fins al 25 de maig de 1855 dia que va eixir d’ell a petició d’un predicador d’Alzira i ja mai va tornar. Hi havia una còpia en el llibre de Consells del segle XVIII, una altra en la biblioteca de Joventut Catòlica i una tercera en la mateixa parròquia.
L’acta del llibre de consells 1707-1723 és una còpia de la declaració original i la seua traducció al castellà del escrivano Tomàs Gisbert de 1748. Aquesta va estar perduda 10 anys fins que va ser trobada en una caixa forta de l’ajuntament.